ART JOVE BOCA NORD

EN  MEDIO

BCN
2018
EL CARMEL, DEL 17 D'ABRIL AL 19 DE MAIG

EXERCICIS DE MEMÒRIA I EXPERIMENTACIÓ

Aquest projecte es centra en investigar de diferents formes la relació del cos, l’espai, del record i la vivència personal i col·lectiva de l’urbà. Per això ens centrem en un personatge de referència del barri, que ens permet de forma transversal treballar conceptes tals com la memòria històrica i col·lectiva, la corporeïtat com a forma de recerca, el feminisme o les estètiques urbanes contemporànies, tot això des d’un llenguatge artístic multidisciplinari. Manola Rodríguez Lázaro és la nostra personatge de referència per la seva lluita feminista, antifeixista, sindicalista i comunista.

 

Partim de l’exercici  d’investigar les dones del 36, una associació creada el 1997 per un grup de dones supervivents de la Guerra Civil espanyola de la qual la Manola en formava part.

En la investigació vam adonar-nos-en de l'especial relació que tenia amb la seva casa, per això vam aprofundir amb el vincle que tenim les dones amb l’espai íntim que habitem. D’aquí sorgeix la combinació dels conceptes CASA/COS, des del nostre entendre els trobem claus per la interpretació del projecte.

L’espai públic era el lloc d’acció de la lluita de la Manola , per això ens interessa el que esdevé al carrer, i més concretament , el que succeeix a la rambla del Carmel 26bis, ens centrem en la observació de la mutació d’aquest espai i el que això comporta al barri.

També volem desjerarquitzar aquests esdeveniments que tenen  lloc en allò urbà i ficar-los en un mateix plànol, plantejant-nos així, la relació d’una mirada imposada amb la nostra.

La constant mutació de l’espai públic, i, en concret d’aquest espai de la Manola, ens genera emocions contradictòries. Ho centrem i entenem en el concepte de la demolició, ja que, d’alguna manera, ens atrau i alhora en repèl, per aquesta part nostàlgica en vers lo violent que suposa la destrucció d’un espai amb tanta càrrega històrica, política i social.

A partir d’aquest recorregut decidim articular el projecte en quatre blocs que es construeixen en un format editorial en relació a una obra física – que va des de la instal·lació, el vídeo, la performance, tant com la fotografia, el dibuix o el relat-.

Ya me he ido,

pero estoy.

Me da igual ser yo

que una flor.

Ellas son testigo

de m retiro

con vosotras y vosotros

alrededor.

Por eso estoy,

nome he ido.

Desde donde me coloquéis

os miro.

        

Manola Rodríguez Làzaro

"Un día triste, pensando que me he ido"

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now